Coneixeu na Carme Verdaguer, l’emprenedora que hi ha darrere Pep Lemon

Qui és i com es defineix? Na Carme Verdaguer va néixer a Mallorca i va anar a Barcelona a estudiar Belles Arts. Es considera com una iniciadora de projectes i gaudeix podent crear. Va viure 16 anys a la Ciutat Comtal, lloc on va conèixer la seva parella, Christoph Hafner, i varen muntar junts la primera empresa, Unaymedia, una agència de comunicació i producció audiovisual. Després de tot aquell llarg període varen decidir tornar a Mallorca i afrontar nous reptes desenvolupant projectes propis.

Un primer projecte va ser Crocodox, una sèrie documental per a nins. Posteriorment Cult-Travel, que treballava amb animació, realitat augmentada i geolocalització. A causa de la crisi, els projectes es feien cada vegada més intangibles i costava més finançar-los. Allò va ser el punt d'inflexió que els va fer replantejar la continuïtat dels projectes anteriors i donar pas a un projecte nou, més en contacte amb l'entorn directe. Així va néixer Pep Lemon. Actualment col·labora amb Rezero i està rellançant una idea semblant al que era Crocodox, un projecte educatiu en desenvolupament que pretén col·laborar amb països de Llatinoamèrica. També impulsa activament el seu barri mitjançant l'associació de veïnats de Canamunt. L'objectiu del projecte és ser proactius, no tan sols reactius, i poder desenvolupar iniciatives a petita escala amb els veïnats.

Per què estàs en el teu projecte? Per què lluites? Què t'ajuda a superar els moments difícils? El que l'ajuda a superar els moments difícils és mantenir la ment freda. Quan hi ha problemes, no ens hem d’aclaparar sinó que hem de mirar les coses des del punt racional i més objectiu. Ser autònoma i emprenedora ja és bastant feixuc com per no passar-ho bé amb els projectes en els quals treballes. Per tant, la meva motivació és iniciar projectes que m’aportin en l'àmbit personal i no pensant únicament en la rendibilitat econòmica. Crocodox i Pep Lemon tenien la mateixa idea en comú, la col·laboració.

Crocodox es basava en la idea de localitzar la producció, és a dir, col·laborar amb diferents equips locals ubicats en comunitats diferents i amb els quals poder intercanviar continguts sense necessitat de fer desplaçaments. Cada equip podia realitzar documentals basats en el seu entorn més proper i en la seva pròpia llengua.

Per altra part, amb Pep Lemon era el mateix concepte. Érem conscients que no veníem del món de l'alimentació i també de tots els recursos infrautilitzats que hi havia a l'illa, per tant, vàrem decidir unir-los a tots per un projecte en comú, el concepte de «tots hi guanyam». Ajuntar aquella empresa que té excedents de llimones, aquella que necessita projectes per a tota la seva mà d'obra, aquella embotelladora que no està a plena capacitat, i la distribuïdora. La idea era els primers dos anys invertir-ho tot en màrqueting i a partir d'aquí que tots els agents involucrats fossin propietaris de la marca. Tot i que el projecte no hagi continuat, per mi el concepte és perfectament vigent.

Explica, per a una persona que no et conegui, quin és el teu projecte actual. Hem recopilat els diferents treballs, els més estimats al llarg dels anys, en una web, www.hfvr.cat . Actualment estic activament involucrada en diferents projectes, no en una única empresa, com havia fet anteriorment. La col·laboració amb Rezero m'està obrint una perspectiva molt interessant des del punt de vista mediambiental, a més de poder treballar amb un equip fantàstic de persones. A part, arran del Festival de Documentals de Mèxic on es va projectar Crocodox aquest any passat, ha sorgit una relació interessant amb productors de l’Uruguai, Mèxic, Colòmbia i Cuba, amb els quals compartim una mateixa visió i ganes de realitzar conjuntament un projecte dirigit a públic infantil. En la vessant més activista, m'interessa la relació amb el meu entorn més proper, el barri, la intervenció sobre l'espai públic. És un moment interessant d'emancipació col·lectiva, de fer que passin coses.

Com és el teu dia habitual? Actualment, treball des de casa amb la meva parella, també som mare, per tant, la majoria d'hàbits estan condicionats pels meus fills. Per a la gent que treballa des de casa, la meva recomanació és rompre les rutines i canviar de tant en tant l’entorn. Record sempre a tothom que tenim a disposició pública moltes biblioteques i punts per poder accedir a Internet, i anim a tothom a rompre les rutines d'estar tancats a casa treballant. És un temps per compartir més i fer feina d’una altra forma.

Quines rutines fan de tu una persona innovadora i disruptiva? No crec que siguin rutines concretes que determinin que una persona sigui innovadora, crec que és la seva forma de ser i treballar, tot en conjunt. Consider que el meu punt fort és iniciar els projectes, és la part creativa i en certa forma defineix les bases futures del projecte. Classific els diferents perfils d'emprenedors com els tres següents: bons iniciadors, bons desenvolupadors i bons finalitzadors. Tots i cada un d'ells són necessaris en les diferents fases de les empreses. També crec que les rutines diàries venen definides per la durada del projecte; n’hi ha alguns de curts i altres de més llargs. Per tant, l'emprenedor organitza el seu temps d'acord amb això. Una de les coses més complicades és definir amb qui iniciar el projecte. Generalment, acabes muntant els negocis amb les persones que t'envolten, i resulta que els perfils són molt semblants, per tant, malgrat que resulti més complicat, el primer pas seria definir quins perfils necessita el teu projecte i després cercar les persones adequades.

Per acabar, quines coses et fan mal al cor de la societat civil i dels empresaris tradicionals? Potser l'individualisme. Crec que encara ens falta cultura col·laborativa a tots els nivells, en la forma de treballar, de viure, de consumir... I crec que el futur haurà d'anar tant sí com no cap aquí.

 

 

Data de publicació: Wed Feb 23 21:05:00 CET 2022