Inversió i fons d’impacte

Cap a 2007 va sorgir el terme «inversió d'impacte», l'origen del qual es remunta a la reunió organitzada el 2007 pel llavors director general de la Fundació Rockefeller, Bugg Levine, en què posava en contacte inversors financers per mirar de cercar la manera d'unir la inversió amb la filantropia, per aconseguir retorns financers i socials o mediambientals. Aquest va ser el començament de la Rockefeller Foundation's Impact Investing Initiative. El concepte no ha deixat de créixer cada any i amb la crisi de la covid –que tantes mancances socials i estructurals i vergonyes en general està revelant– ha agafat una certa notorietat. Molts emprenedors socials podrien pensar que és pràcticament impossible trobar inversors per a projectes socials que no poden generar rendibilitats que altres negocis tradicionals sí que donen. Per sort, ens trobam en un moment en què la percepció de les nostres prioritats –també la dels inversors– va canviant. La importància de la inversió d’impacte comença a ser significativa: a Espanya, segons les dades de VDos –entitat de referència en la indústria de gestió d’actius–, el patrimoni de fons nacionals sostenibles (una gran part dels quals són d’impacte social i ambiental) va assolir, el 31 de desembre de 2021, els 62.679 milions d'euros, xifra que representa el 19,22% del volum total en inversió de fons a Espanya. En general, l'any passat va suposar un autèntic boom de fons sostenibles i d’impacte a tot Europa: va entrar en vigor el Reglament europeu de divulgació sobre finances sostenibles, i les entitats d’inversió es varen veure obligades a intentar fer una transició dels seus productes cap a la sostenibilitat i l’impacte social, fet que les va portar a modificar part de la seva gamma ja existent i a llançar nous productes. És una fita en una tendència més general i forta: la reconfiguració econòmica és imprescindible i passa per valorar holísticament l’impacte de l’activitat econòmica i fer servir altres indicadors. D’això tracta la inversió d’impacte.

El compromís de mesurar el rendiment social i ambiental amb el mateix rigor que el rendiment financer és un component crític de la inversió d'impacte. Les inversions d'impacte són inversions realitzades amb la intenció de generar un impacte social i ambiental positiu i mesurable juntament amb un retorn financer. Les inversions d'impacte tenen com a objectiu una gamma de rendiments tant sota la taxa de mercat com fins a la taxa de mercat, depenent dels objectius estratègics dels inversors. Segons un estudi exhaustiu de Cambridge Associates i la Global Impact Investing Network (GIIN), en el període 2004-2019, aquest tipus d'inversions varen oferir retorns del 6,96%, dada molt similar al seu univers i comparable a altres inversions tradicionals (MSCI World la quantifica en el 6,92%). Aquesta és una dada molt interessant, que qüestiona un mite sobre l’emprenedoria social: que no és rendible o ho és molt menys. No és cert. Es pot dir que les inversions d'impacte són aquelles que intencionalment cerquen un impacte social/mediambiental mesurable en conjunt amb un retorn financer com a mínim igual que el del capital principal invertit.

El creixent mercat d'inversió d'impacte proporciona capital per abordar els reptes més urgents del món en sectors molt diversos, com l'agricultura sostenible, les energies renovables, la conservació, les microfinances i els serveis bàsics assequibles i accessibles, com ara l'habitatge, la salut i l'educació. Segons la Xarxa Mundial d'Inversions d'Impacte (Global Impact Investing Network o GIIN, per les sigles en anglès), es tracta d'una estratègia d'inversió centrada en companyies que persegueixen provocar un impacte positiu en el terreny econòmic, social i mediambiental. No n'hi ha prou, però, només a cercar aquests objectius genèricament: a la inversió d'impacte hi ha d'haver resultats quantificables, mesurables. Han de deixar empremta i han de donar-se a conèixer regularment mitjançant els informes corresponents: igual que es mesuren els retorns financers, s'han de mesurar els retorns socials i mediambientals. És a dir, com els recursos financers, humans i materials destinats al projecte (inputs) s'han posat en funcionament (activitat) per donar un volum o quantitat de productes, béns de capital, serveis o canvis als recursos (outputs) i els efectes positius o negatius, primaris (intencionals) o secundaris (accidentals), que han tingut al sector on s'han emprat els inputs (outcome o abast).

 Les inversions d'impacte representen una innovació important en el model de finançament per als impulsors d’activitats centrades en les persones i el planeta. Per a aquestes empreses, suposen una oportunitat de creixement i escalabilitat de les seves activitats i impacte, de diversificar-ne el model de finançament per millorar-ne l’autonomia financera, i d'assegurar-ne la sostenibilitat en el temps.

 La inversió d’impacte es pot fer de moltes formes i des de diferents àmbits i actors:

 a) Mission investment feta per fundacions.

 b) Inversors particulars, que a Espanya, segons dades de Spainsif, representaren el 2021 el 21% de la inversió d’impacte.

 c) Capital risc de tipus social o capital pacient, a càrrec d’inversors institucionals i fons sense ànim de lucre. Les gestores capdavanteres per volum d'actius sostenibles continuen sent CaixaBank AM i Kutxabank Gestión, que acaparen més del 61% del patrimoni total d’aquests fons (amb 22.731 i 15.710 milions d'euros, respectivament). En tercer lloc se situa Santander Asset Management, que aglutina, per la seva banda, 5.289 milions.

 d) Inversió privada mitjançant plataformes digitals de microfinances i finançament col·lectiu (crowdfunding).

 En tots els casos anteriors, hi ha algunes característiques que són essencials a l'hora de distingir la inversió d'impacte d’altres inversions:

 1. Enfocament tridimensional: passar d'una doble dimensió (rendibilitat i risc) a una de triple (rendibilitat financera, social i risc) com a elements clau.

 2. Intencionalitat com a element essencial: el propòsit social transcendeix el financer, però sempre amb un component empresarial. La rendibilitat financera és, com a mínim, igual a la del capital invertit.

 3. Provoca un canvi en el marc social o mediambiental d’actuació. Per poder dur a terme aquest canvi hi ha un pla d'actuació en el temps, per això les inversions requereixen un període de maduresa (es denomina capital pacient, és una inversió, via deute o capital accionarial en una empresa social, amb alta tolerància al risc i acompanyament a l'empresa durant les etapes de creixement a canvi d'una rendició de comptes).

 4. Els projectes han de ser escalables, o sigui, aplicables a altres regions, permetent un creixement ampli.

 5. La intencionalitat en la consecució de retorns socials forma part del propòsit de l’empresa, i la rendibilitat financera és més conseqüència de la social que a l’inrevés. És un canvi en les motivacions i prioritats empresarials que pot tenir implicacions globals.

 6. S’han de definir mètriques/indicadors d’impacte.

El temps esperat per recuperar les inversions és un element clau en el cas de la inversió d’impacte. El capital pacient és un altre nom per al capital a llarg termini. Amb capital pacient, l'inversor o el patrocinador està disposat a fer algun tipus d'inversió en un negoci sense esperar obtenir-ne guanys ràpids (versus el modus operandi tradicional de molts de fons tradicionals de capital risc, a vegades de només 3-4 anys). En canvi, en el capital pacient, l'inversor està disposat a diferir qualsevol rendiment per un període de temps prolongat; s’han establert 20-25 anys com un referent. L'anticipació amb el capital pacient és que, en renunciar a qualsevol tipus de tornada immediata, els guanys en el futur seran més substancials. Emprendre socialment no és fàcil, el suport és més necessari. Hi ha moltes formes en què el capital pacient pot beneficiar tant les empreses com els inversors. Les empreses de nova creació solen trigar almenys un any a ser autosuficients amb els ingressos generats. En alguns casos, el procés pot dur fins a cinc anys, suposant que el negoci sigui capaç de fer-se un forat al mercat. Durant aquest període d'autosuficiència, els inversors no exigiran cap tipus de dividend o pagament d'interessos sobre els préstecs atorgats a l'empresa. Això deixa la nova companyia lliure d’haver de complir amb les obligacions mentre està en procés d’establir-se.

Per als inversors, estendre el capital pacient pot ser atractiu per dues raons. Primer, la taxa de rendiment d’una inversió a llarg termini d’aquest tipus sovint comporta un major rendiment una vegada que el negoci comença a pagar. Per a un inversor que cerca una inversió que produeixi un rendiment substancial d'aquí a cinc o deu anys, la inversió de capital pacient en un negoci és un gran moviment. En segon lloc, hi ha la possibilitat d'exempcions d'imposts sobre la suma de la inversió. Si bé la suma del benefici fiscal varia d'un país a un altre, molts de governs tendeixen a oferir algun tipus d'incentius com una manera de promoure el desenvolupament empresarial.

Els inversors pacients solen ser persones que es poden permetre invertir en un projecte a llarg termini i esperar un període prolongat abans d'obtenir un rendiment. Existeixen i són perfils que fan un pas endavant i guanyen notorietat i utilitat social com no ho aconseguien amb inversions tradicionals.

En suma, eines noves per a temps excepcionals: la conscienciació social que han comportat fenòmens com el canvi climàtic s'ha vist accelerada exponencialment per la pandèmia. L'interès per la inversió d'impacte i, en sentit més ampli, pels criteris més conscients i sostenibles només pot seguir creixent. Connectar emprenedors socials i capital és una prioritat regional i global clau en aquests moments.

Data de publicació: Wed Feb 23 21:04:00 CET 2022