Micromecenatge, la nova realitat de finançament
Què és?
El mecenatge és un concepte que va aparèixer durant el Renaixement amb l'objectiu de representar i patrocinar els diferents gremis artístics. En l'actual situació econòmica aquest concepte ha tornat a ressorgir, però ara mitjançant el denominat micromecenatge, en anglès crowdfunding.
Fins fa alguns anys, quan els emprenedors volien treure un projecte endavant tenien les opcions molt limitades: crèdits bancaris, subvencions i familiars i/o amics. Aquest terme és molt utilitzat els darrers anys. Malgrat això, pot resultar desconegut per a moltes persones. Per simplificar, consisteix en una xarxa de finançament col·lectiu que se sol materialitzar mitjançant plataformes en línia, ja que són capaces d'arribar a més usuaris i ofereixen més garanties per poder obtenir el finançament necessari.
Però la gran pregunta és: és el mateix el micromecenatge i el finançament col·lectiu o crowdfunding?
Actualment sí, utilitzam els dos termes indistintament; malgrat això, no sempre ha estat així. El concepte de mecenes ha existit des de temps immemorials i els micromecenes han funcionat a petita escala en diferents països, però sense arribar a la notorietat del concepte finançament col·lectiu o crowdfunding. Per justificar el que acabam d’afirmar, es pot posar d'exemple el grup espanyol Extremoduro, que el 1989 inicià una campanya de micromecenes per finançar el seu nou disc. Malgrat no disposar de canals en línia com els que hi ha avui en dia, varen aconseguir recaptar 250.000 pessetes mitjançant la venda de paperetes. Un projecte de micromecenatge amb recompensa totalment innovador per a l'època. En aquest cas concret, la recompensa per als participants era rebre la maqueta quan tinguessin el seu nou disc.
Segons Google Trends la paraula crowdfunding ha començat a conèixer-se a partir de 2010 i ha arribat al màxim de recerques i ús l'any 2015. Això és així pel gran creixement de les plataformes de crowdfunding en línia, que varen permetre arribar a més usuaris o obtenir fàcilment més visualització per als projectes. Les principals plataformes són Kickstarter, Indiegogo, Goteo, Ulule, Verkami, Lanzanos, etc.
Com funciona el micromecenatge?
Per llançar un projecte al mercat a la recerca de finançament s'han de seguir una sèrie de passos i valorar uns criteris segons si es fa en línia o no. Atès que el canal en línia és el més utilitzat, ens centrarem en aquest canal i en els passos necessaris per iniciar el vostre projecte en una plataforma:
1) Tenir una idea de negoci o projecte incipient. L'emprenedor fa una recerca de la plataforma de finançament col·lectiu que més s'ajusta al seu projecte, el prepara d’acord amb els requisits de la web i l’envia. En general, les plataformes de finançament col·lectiu no són excloents entre si.
2) Fer difusió de la idea, per explicar-la i donar-la a conèixer. La plataforma i la comunitat faran una valoració del projecte i del seu interès perquè es publiqui. Per passar satisfactòriament aquest punt és necessari haver treballat en el vídeo del projecte, que posteriorment serà visible per a tota la comunitat.
3) Atreure l'interès de certes persones perquè facin una petita aportació al projecte. És important elaborar un estudi previ de mercat per saber si hi ha necessitats reals per al producte o servei que voleu oferir. Com comentàvem anteriorment, el vídeo serà el recurs visual més potent que tindreu i el punt de decisió perquè inverteixin en el projecte.
4) Passat el temps que haureu definit, es tanca el projecte i es poden donar dues situacions: que es cobri la suma acumulada o que no es cobri. Això depèn principalment de la plataforma. En cas que no s’arribi al 100 per cent de l'objectiu que vàreu establir inicialment, depenent de la plataforma, us permetran cobrar aquest import. Algunes plataformes no permeten cobrar si no s’ha arribat a l'objectiu. Per tant, és important tenir clar aquest punt abans de llançar la petició de finançament.
Molts emprenedors pensen que publicar un projecte en una plataforma de finançament col·lectiu és sinònim d’èxit. Malgrat això, no és tan fàcil. Aquestes plataformes necessiten cada vegada més el suport complementari de campanyes de màrqueting i publicitat durant el període que duri el projecte.
Tipus de micromecenatge:
Actualment, i atès el gran creixement del micromecenatge, les plataformes s'han hagut d'especialitzar en un tipus o un altre. Per això s’ha de conèixer bé cadascuna d'aquestes plataformes abans de prendre la decisió de pujar-hi el projecte. Depenent de la mena de recompensa que reben a canvi els micromecenes, podem definir quatre tipus de finançament col·lectiu:
El micromecenatge de donació: amb aquest mètode es financen projectes de forma totalment filantròpica i solidària, sense esperar res a canvi. Té un caràcter social i va enfocat principalment a organitzacions sense ànim de lucre i projectes artístics. En general, es publica l'evolució del projecte perquè els donants puguin fer-ne un seguiment i resulti més senzill demanar-los donacions en futures ocasions. Com a referent tindrien la plataforma Gofundme.
El micromecenatge de recompensa: és el mètode més conegut en el mercat. Això és degut al gran interès que desperta entre els usuaris, ja que com a contraprestació a la seva contribució econòmica reben una recompensa (no financera). La gran majoria d'aquests projectes es financen mitjançant plataformes en línia en les quals es dona difusió al producte o servei. Està enfocat principalment a emprenedors i pimes innovadores. Un exemple dels projectes més finançats és l’smartwatch Pebble Time, de la plataforma Kickstarter, que va aconseguir més de 20 M€ en finançament.
El micromecenatge de préstec (crowdlending): a diferència dels anteriors, aquest consisteix en un préstec col·lectiu a retornar amb uns interessos. Els creadors del projecte indiquen el préstec que necessiten i l'interès que pagaran pels diners. De manera mensual o com hagin establert es retornaran les quotes als inversors. Aquest tipus de micromecenatge es realitza tant entre particulars com entre empreses i permet als inversors obtenir una rendibilitat més alta que la que hi ha al mercat. Se sol donar-hi difusió mitjançant xarxes socials i plataformes en línia especialitzades. Pel tipus de finançament alternatiu de què es tracta, ha aconseguit cridar l'atenció del sector immobiliari, que cerca finançament col·lectiu per a projectes immobiliaris de compra, reforma i construcció d’habitatges a canvi d'un interès mensual. Un tipus de crowdlending que està de moda perquè no requereix finançament bancari. Una plataforma espanyola de referència seria Housers.
El micromecenatge d'inversió (equity crowfunding): en aquest cas ja entrarien al projecte inversors com a socis, és a dir, implica vendre accions del negoci a múltiples inversors a canvi d'una aportació. Cal destacar que no es tracta del tradicional capital privat, el capital de risc o bé els àngels inversors (business angels). Per tant, si múltiples persones poden invertir en el projecte, aquest tindrà múltiples copropietaris. Aquest tipus de finançament col·lectiu no estableix vincles privats amb cadascun d’ells, sinó que s'ofereix a una àmplia gamma d’inversors. Una plataforma espanyola de referència seria Fellow Funders.
Quins són els costs del micromecenatge?
Tota campanya de finançament col·lectiu té uns costs associats, si bé poden variar des dels directes del projecte i negoci fins a costs indirectes de la plataforma en línia. Per tant, abans d'iniciar qualsevol campanya i determinar el pressupost necessari, cal calcular-lo bé i incloure-hi totes les despeses que el projecte pugui generar. De manera senzilla podem classificar els costs en cinc categories:
· Els costs de producció: tot aquell temps i recursos econòmics invertits per fer el prototip del producte o versió beta, si és una aplicació o servei digital. En aquesta categoria s'han d'incloure els materials utilitzats i l’import per mà d'obra i recerca.
· Els costs d'embalatge: un aspecte molt important per al llançament d'un producte i la seva acceptació en el mercat. El més recomanable és treballar l'embalatge amb un grup de mostra i així poder obtenir els seus comentaris. En aquest punt, les despeses econòmiques que s'han de tenir en compte són el disseny, el material i les despeses d'impressió.
· Els costs d'enviament: són un punt clau per a molts de productes i aquí entren en joc altres factors com ara el país de destinació, el pes, les mides del paquet i fins i tot el factor d'insularitat. Com que la campanya de micromecenatge pot vendre a molts països, s’ha de tenir en compte en tot moment els cost d’enviament als països que hi estan inclosos. Com a consell inicial es recomana sol·licitar cotització a diverses empreses d'enviaments, que donaran millors tarifes que les que són públiques al seu web per a enviaments entre particulars.
· Els costs de la plataforma de finançament col·lectiu i les passarel·les de pagament: com era de suposar, aconseguir finançament mitjançant aquestes plataformes té un cost, per la qual cosa aquest cost s'ha de repercutir en el producte i en el total del pressupost sol·licitat. Hi ha dos tipus de cost: les comissions que es paguen a la plataforma per deixar penjar-hi el projecte i van directament contra el seu benefici, que solen ser entorn d’un 5%. D'altra banda, trobam el que serien les comissions bancàries per a l'ús de les seves passarel·les de pagament, el mateix tipus de comissió bancària que tenen els comerços que utilitzen datàfons per cobrar amb targeta. En aquest cas depèn del tipus de pagament (targeta o PayPal) i de les condicions que tingui negociada cadascuna. Aquí es pot veure una taula d’exemple de les principals:
Plataforma | Comissió de plataforma | Comissió passarel·la de pagament | Total |
Kickstarter | 5% | 3% + 0,20 € | 8% + 0,20 € |
Indiegogo | 5% | 3% + 0,30 € | 8% + 0,30 € |
Goteo | 4% | 0,8% | 4,8% |
Lánzanos | 5% | 0,9% + 0,30 € | 5,9% + 0,30 € |
Verkami | 5% | 1,35% | 6,35% |
Els costs fiscals: tots els productes, encara que es tracti de prevenda, porten IVA. Per això a les recompenses que s’ofereixin en la campanya s’hi ha de repercutir l'IVA. Igualment les compres que s’assumeixin amb els fabricants o proveïdors també han de suportar l'IVA.
Estan regulades les plataformes de micromecenatge a Espanya?
La resposta evidentment és sí. Les plataformes de finançament col·lectiu a Espanya estan regulades per la Llei 5/2015, de foment del finançament empresarial, que regula les plataformes de finançament participatiu, és a dir, el finançament col·lectiu.
Totes les empreses de finançament col·lectiu que siguin residents a Espanya han de donar-se d'alta a la Comissió Nacional del Mercat de Valors.
Com que es tracta de negocis que operen en línia, era determinant poder definir-ne un marc geogràfic, sobretot perquè el crowdlending s'assentàs definitivament com una alternativa d'inversió sòlida. Per tant, a Europa la normativa està recollida al Reglament (UE) 2020/1503 del Parlament Europeu i del Consell, de 7 d'octubre de 2020, relatiu als proveïdors europeus de serveis de finançament participatiu per a empreses.
Data de publicació: Wed Feb 23 21:01:00 CET 2022