Què entenem per emprenedoria social?
A grans trets, el «negoci social» és una forma d’activitat econòmica que aconsegueix un equilibri entre els objectius socials i els objectius financers, situat entre els negocis amb maximització de beneficis i el sector sense ànim de lucre. Quan s'entén en termes tan amplis, el negoci social representa un sector important de l'economia: les empreses socials donen feina al 5% de la força de treball i representen el 3% del PIB a Europa (Yunus Social Business Network, 2020).
El professor Muhammad Yunus, premi Nobel de la pau i fundador de la primera organització de microcrèdit, Grameen Bank, defineix el negoci social de manera més estreta com un tipus de negoci:
— Que és econòmicament autosuficient i sense dependències de recursos públics
— Que no paga dividends als propietaris. Aquesta tercera característica és una particularitat del model de Yunus que no totes les empreses que es consideren socials segueixen. Yunus Social Business Centre Illes Balears entén aquesta característica com a vocacional o desiderativa: la manca de massa crítica i articulació a les Balears de l’emprenedoria social recomana una perspectiva més flexible envers el repartiment de dividends.
M. Yunus sempre ha defensat els negocis socials —com ell els ha definit— com una alternativa econòmica de futur i potencialment útil perquè els inversors col·loquin els seus diners: invertir en empreses viables que generin beneficis recurrents. Els beneficis potencials es reinverteixen en el propi esforç empresarial en lloc de pagar-los als seus propietaris, la qual cosa permet ampliar l'impacte social positiu produït, objectiu que Yunus creu que els inversors han de quantificar i prioritzar com a mètrica. En comparació amb els negocis habituals amb ànim de lucre, els negocis socials inverteixen les prioritats relatives de la rendibilitat i l'impacte social: la creació de riquesa social passa al primer pla i es converteix en el focus principal d'interès i activitat. La rendibilitat es veu com un simple mitjà per a aquesta finalitat, cercada només en la mesura que assegura la viabilitat financera de l'empresa. És important, però, que els negocis socials segueixin sent «negocis», no caritat o economia social. Els propietaris d'un negoci social no són donants filantròpics: encara que no reben una compensació monetària per la seva inversió, tenen dret a recuperar-la. Per tant, un negoci social ha de ser financerament autosuficient i requereix d'aquells que el dirigeixen una sèrie de capacitats empresarials convencionals, com ara el pensament orientat al mercat, la innovació i una mentalitat directiva.
Dins aquesta conceptualització àmplia, trobam moltes tipologies d’empresa social. El model que ha creat Socialab (https://www.socialab.com), associació civil que dona suport a l’emprenedoria per millorar la qualitat de vida de les persones en l’àmbit internacional, ens dona opcions diverses: hi ha almenys quatre tipus d'empreses socials (que molt sovint se superposen), tots enfocats a diferents àmbits de la problemàtica social:
1. Emprenedoria social professional i/o tecnològica
Aquest tipus d'empresa fa referència als negocis que inclouen experts que dediquen els seus coneixements i capacitats a la resolució de necessitats de cura o d’una problemàtica en una comunitat. Per exemple, una psicopedagoga que ofereix activitats per a nens i joves d'un barri amb baixos recursos, o una organització que disposa d'un professional en higiene perquè faci xerrades de formació en escoles i entitats públiques. Es tracta d’una emprenedoria social d'especialistes: aquells projectes que han estat creats per professionals amb alt grau d'especialització —a vegades amb un component tecnològic considerable— sobre un assumpte d'interès o impacte social, que tenen el paper de donar solucions a problemes socials, difondre coneixements especialitzats, educar o informar el conjunt de la població. Es poden incloure en aquest grup moltes empreses d’inserció, centres especials d’ocupació, societats laborals i moltes cooperatives.
2. Emprenedoria de conscienciació
Aquests projectes estan conformats per persones que cerquen convèncer i persuadir els altres dels seus arguments per canviar una determinada conducta, valor o estil de vida. Són empreses amb una missió: produir un canvi social a llarg termini. Per exemple, alguns projectes ecosocials comercialitzen un bé o un servei, però realment volen impulsar un canvi per millorar la sostenibilitat dels recursos i la qualitat de la vida al planeta (Social Advocacy, en pro d’una causa). Aquesta perspectiva (Purpose-driven Organizations, and Social Change Organizations) és menys habitual.
3. Emprenedoria social que neix d'una empresa amb ànim de lucre
Es dona quan una empresa amb ànim de lucre posa especial èmfasi a prestar serveis o produir amb criteris socials i ètics. Per exemple, una empresa de begudes que decideix fer un descompte als seus clients per retornar els envasos utilitzats per reciclar-los. Seríem en presència d'un emprenedoria social d'aquest tercer tipus. A les Balears, Eticentre agrupa bona part de les empreses d’aquesta tercera categoria.
4. Emprenedoria dependent d'un model corporatiu
Es tracta de la convivència i sinergia entre el model amb ànim de lucre tradicional i serveis socials per part de l’empresa (molt sovint mitjançant altres empreses més petites). Un projecte d'aquesta categoria seria, per exemple, que una multinacional de menjar ràpid ofereix assessorament i suport a una organització sense ànim de lucre per construir habitatges en zones de baixos recursos. En aquest cas, la finalitat de la companyia no és altra que el benefici econòmic, mentre que el fi social es compleix a través de la col·laboració amb una segona part involucrada en el procés. És un model que va creixent avui en dia i té un potencial important a les Balears.
Més enllà del model de Socialab, es podria afegir una cinquena categoria
5. Entitats d’economia social i associacions (i ONG) esdevingudes parcialment empreses
Són entitats d’economia social (amb un finançament no empresarial) que evolucionen parcialment en aquesta vessant empresarial o de negoci per poder accedir a més recursos i ampliar el seu impacte. És una tendència forta: l’economia social està en procés de reconceptualització, amb una necessitat creixent —per molts de motius— d’innovació empresarial i de models de negoci nous per a aquestes entitats.
Yunus Social Business Centre Balears UIB vol dirigir la seva activitat a actors d’aquestes cinc tipologies —i tots el híbrids o combinacions existents de tipologies—, absolutament diferenciades en molts d’aspectes (perfils, reptes, recursos, bagatges, experiència gerencial i comercial, etc.). Aquestes tipologies no inclouen o no tenen en compte totes les diferències que podem trobar entre els emprenedors socials: enfocament local versus global, funcionament cooperatiu versus no cooperatiu, grupal versus col·lectiu o comunitari, etc. El repte és identificar problemàtiques i àrees d’interès comunes: existeixen subcomunitats dins l’emprenedoria social, però el sentit de comunitat conjunta s’ha d’impulsar i fer realitat. És el nostre objectiu des de Yunus Social Business Centre Balears UIB contribuir a aquesta causa.
Data de publicació: Wed Feb 23 21:10:00 CET 2022