Tendències i nous conceptes en emprenedoria social
– MATCHFUNDING / MATCHED CROWDFUNDING
El finançament col·lectiu (crowdfunding) o micromecenatge i altres fórmules de finançament col·lectiu de projectes són conceptes coneguts per una àmplia part de la població en aquests moments (vegeu-ne l’article en aquest butlletí). Recentment es va introduint en el llenguatge de l'economia col·laborativa un altre concepte que abasta més, el matchfunding. És una fórmula de finançament de projectes que combina el suport ciutadà a través del finançament col·lectiu, com el cas de crowdfunding, amb el suport institucional o empresarial. Aquest model respon al principi de corresponsabilitat entre la ciutadania, les empreses i/o les institucions per solucionar conjuntament els grans reptes socials actuals.
En suma, ens trobam davant un sistema per aprofitar la validació de projectes que suposa una campanya de finançament col·lectiu amb èxit. Si un projecte té el suport de desenes, centenars o fins i tot milers de persones, aleshores pot rebre un finançament extra institucional (públic o privat/fundacions). Sense dubte, és una eina amb molt de recorregut, tant per a empreses socials com per a projectes regeneradors (recerca, projectes regionals, innovació regenerativa, etc.).
Goteo.org, de les Illes Balears, són pioners en aquest àmbit a Europa:
http://www.goteo.org/matchfunding
A Espanya, Triodos i Kukumiku són també uns promotors clau d’aquesta eina:
https://www.fundaciontriodos.es/matchfunding
https://www.kukumiku.com/matchfunding/
– PURPOSE-DRIVEN MARKETING I B CORPS: EL CANVI DE PREFERÈNCIES DEL CONSUMIDOR CONTRIBUEIX AL CREIXEMENT DE LES CORPORACIONS DE BENEFICIS I PROPÒSIT SOCIAL
Les corporacions de benefici i les corporacions amb finalitat social són noves formes de negoci que, a les empreses existents, s'han dedicat a un propòsit social, en lloc de pretendre només treure beneficis. B Corps és la categoria més coneguda a Espanya (https://www.bcorpspain.es). A més de l'augment de la demanda per responsabilitat social corporativa, hi ha un creixement important de les corporacions de beneficis, els B corps certificats i les corporacions amb finalitats socials, que és paral·lel a una major consideració de les percepcions del consumidor en relació amb l’impacte social dels productes que consumeixen. El que es coneix com a purpose-driven marketing és un dels conceptes de màrqueting amb més recorregut.
Fa pocs anys, les iniciatives de bé social sovint eren vistes com una forma de servei comunitari més que com a esforços que reforçarien el rendiment financer.
El 2019, Business Roundtable, un grup format per 181 consellers delegats de les empreses més grans dels Estats Units, va revisar una declaració de política de fa 22 anys que definia l'objectiu principal d'una corporació. En lloc de l'anterior declaració, centrada gairebé completament a maximitzar el rendiment dels accionistes, la declaració modificada manifesta que, a més de servir als accionistes, les organitzacions haurien d'oferir valor als seus clients, invertir en empleats, tractar de manera justa els proveïdors i donar suport a les comunitats on operen.
Aquesta declaració reflectia la cultura canviant en els dies anteriors a la pandèmia de covid. La gent gastava —i boicotejava— d'acord amb els seus valors. I el 2020, la pandèmia i la justícia racial només varen accelerar aquest fet. Avui, els consumidors nord-americans i europeus parlen més que mai de les seves demandes. Un sorprenent estudi global de 2020 de Zeno afirma que els consumidors tenen de quatre a sis vegades més probabilitats de comprar a empreses amb finalitats socials, protegir-les, defensar-les i confiar-hi. L'estudi també afirma que, mentre que el 94% dels consumidors globals diuen que valoren les empreses amb un fort sentit de propòsit i estan disposats a correspondre-hi mitjançant la lleialtat a la marca, només el 37% creu que les empreses actuals aconsegueixen desplegar tot el seu potencial en aquest front.
Què significa això? Avui dia, la manca d'un propòsit clarament comunicat pot afectar negativament els resultats i la longevitat de la vostra organització. Això també significa que el màrqueting orientat a propòsits no pot ser estètic. S'ha de reflectir en tots els aspectes del model de negoci i la cultura d'una marca, o aquesta marca o organització pot esperar que més endavant la tractin d’hipòcrita.
En certs països d’Amèrica, les corporacions de benefici (benefit corporations) han guanyat una certa rellevància social. Són empreses amb un gran nivell de transparència i propòsit social, seguint un estàndard C Corporation o S Corporation (https://startupeable.com/c-corp/, https://www.investopedia.com/terms/s/subchapters.asp). Un altre concepte, més arrelat a Europa, és el de B Corp, que són certificades per B Lab. Poden optar-hi tot tipus d’empreses i es requereix, per a la seva validació, que presentin mètriques d’impacte. Tant B Corp com les corporacions de beneficis tenen estàndards estrictes i compromisos socials més grans, cosa que els fa més fiables per al públic.
Les corporacions amb finalitats socials són cada cop més reconegudes en alguns Estats dels EUA i necessiten compartir un informe anual sobre la seva progressió per assolir els respectius propòsits socials.
Data de publicació: Wed Feb 23 21:00:00 CET 2022